Ho recordo

Ho recordo perfectament. Em vaig passar dies i dies de juliol sol·licitant certificats per aquí, portant-los cap allà, tornant cap aquí perquè en faltava un, tornant cap allà a dur-lo. Cremant gasolina, temps, diners -no s’expedeixen certificats així, per la cara-, i paciència. Fins que em van dir que ja estava tot. Ho recordo perfectament. Al setembre, però, va resultar que faltava un comprovant de no-sé-què. L’hi vaig dur. I vaig preguntar si faltava res més. I em van dir que no. I vaig demanar que ho comprovessin, que no em sabia greu anar a buscar el que fes falta, però que no volia tornar a anar contrarellotge. I ho van comprovar. I van dir que no faltava res. Que ja avisarien quan estiguessin les convalidacions. Ho recordo perfectament. Ara sí que no falta res, no pateixis. Ja t’avisarem.

Avui, després d’escriure el post anterior, han trucat. Resulta que avui, 25 d’octubre -avui! Què coi han fet, fins ara?-, han començat a mirar-se això de les convalidacions. Suposo que no sorprendré a ningú si dic que no trucaven per donar-me aquesta notícia, sinó per comunicar-me que falta un certificat. Que el porti quan abans millor, perquè no poden fer res fins que el tinguin. Cágate lorito. I apa, a córrer altra vegada.

Si és que sempre ho fas tot a última hora, init. A última hora i a corre-cuita. Em faria un fart de riure, si això tingués alguna puta gràcia. Però no és el cas.

La tarda fa olor d’incompetència.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Ho recordo

  1. Goony diu:

    No sé perquè però això em sona. Deu passar a totes les universitats. Sí noi, d’incompetència n’hi ha molta pel món. “Se-la-vi”.

Els comentaris estan tancats.