Imatges musicades

Anar amb autobús i escoltar música és un petit plaer del que, durant un temps, vaig disfrutar cada dia. Ara només en gaudeixo molt de tant en tant.

Mirar per la finestra per veure imatges de vida, sense soroll de gran ciutat perquè la música l’eclipsa. Només imatges del dia a dia amb banda sonora. I cada cançó et descobreix significats desconeguts que s’entrellacen amb la vida a l’altra banda del vidre. La coincidència d’un vers amb la situació que es creua fora. La contradicció d’un altre. Alguns et duen a mirar les imatges amb optimisme. La rutina -o no- des del punt de vista més positiu, tendre. Viu. D’altres, la música et fa veure imatges tristes, melangioses. A vegades intenses. D’altres, fugisseres.

Cada imatge obté, de la cançó que la casualitat li atorgui, matisos nous, insospitats. Noves visions. Noves perspectives. Misteris que es resolen. O que es compliquen, adquirint noves possibilitats.

I quan pares la música i baixes, notes l’aire a la cara, respires més viu, i et tornes a perdre en un món que ha recuperat el soroll, però que ja no sona igual. Continua amb les mateixes imatges, però ja no les veus igual.

I sense esperar-ho, el dia fa olor del somriure que se t’ha dibuixat als llavis.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Imatges musicades

  1. acollida diu:

    És molt bonic com descrius el fet de posar música atractiva a les banalitats de cada dia, als crits i als sorolls, a la rutina malhumorada que la gent porta al damunt. Sé que ets persona sensata i que cerques la carícia de la música i una banda sonora nova, diferent. A mi, els que realment em sorprenen són aquells que aprofiten els trajectes per foradar-se els timpans amb músiques tan estridents que superen, de bon tros, l’estúpid soroll quotidià. Ostres, quina gent, aquesta!

Els comentaris estan tancats.