Tenint en compte a què dedico part del meu temps lliure, tenia un cert delicte que encara no hi hagués estat. Ahir vaig corregir-ho amb la visita que hi tenia pendent, i després d’haver-la fet, en parlaré amb molta més passió, perquè les fotografies i les informacions objectives de les que em nodria fins ara per fer la meva feina es queden molt curtes.
El paisatge, la flora, la fauna, són incomparables i, abans de marxar, ja tenia ganes de tornar-hi. Saber que allà s’hi havia de construir una urbanització fa venir tremolors. Saber que s’ha salvat, que està inclosa dins el PEIN i que es treballa per rehabilitar-la, que molta gent hi va a passejar, renova les ganes de seguir treballant. Encara queda gent discreta que fa les coses ben fetes.
El dia fa olor d’energies renovades.
[@more@]
s’imposa una visita del tsc, doncs!!
ja tenim destí per la pròxima excurssió!
;D
Qui estima la Natura, es mereix un respecte. El meu respecte, init.
Només tenim un planeta (que sapiguem, de moment) i, per sort, aquesta gent discreta que fa les coses ben fetes.
Jo, de muntanya, no sóc gaire, però no sé en què estaria pensant quan he llegit el títol del teu post que he vist “la puta de la mora” i m’he quedat a quadres
Em penso, Frederic, que l’init ens parla d’un indret a costat mateix del mar, m’equivoco?
Ànim, init! Fa falta gent com tu! I tant!
Qualsevol dia d’aquests, agafo i me n’hi vaig a fer un volt.