Arxiu mensual: maig de 2005

Com ella

Ja fa temps que va començar a insinuar la persona que acabaria sent. I, últimament, ho deixa entendre a cada gest, cada mirada, cada paraula. Riallera, irònica, optimista, tendra, forta, dialogant, comprensiva, apassionada, detallista… Intel·ligent. Molt intel·ligent. Avui ha estat … Continua llegint

6s comentaris

Gust de calma

Odio la burocràcia. Molt. Em provoca claustrofòbia; una imperiosa necessitat d’aire fresc, de vent a la cara, d’espais oberts, de temps escolant-se lent i mandrós. De món girant aliè a l’absurditat. Per això no he fet cua per aconseguir el … Continua llegint

3s comentaris

Caminar

Apareix a l’andana un nen empenyent una cadira de rodes. Uns dotze anys, però condueix de meravella, amb compte, atent a tot, encara que no duu a ningú; la cadira va carregada amb una bossa de supermercat, una jaqueta i … Continua llegint

5s comentaris

Sol i silenci

Caminant pel campus, cap a la facultat, la veig estirada a la gespa. Sola, com sempre que pot. M’hi acosto. M’estiro al seu costat sense dir res, a una distància prudencial que no pugui tornar-se incòmoda. Obre els ulls. Em … Continua llegint

3s comentaris

Neguits

M’agradaria que em recordessis. No m’agrada que m’oblidis. No així. La nit fa olor d’una engruna de neguit que ha entrat sense avisar, no sé per on. [@more@] Tweet

5s comentaris

Deu tonelades

Immers en la foscor, sota una zona de no res, escolto atentament les llegendes que m’explica un Quirba. Hipnotitzat, no puc deixar d’escoltar-lo, fins que una nosa que no ve de l’argument ens interromp. És la musiqueta impertinent d’un telèfon … Continua llegint

6s comentaris

Colors

La pluja té un punt de màgia que retorna a les coses el color original. Avui els arbres són verds, les bústies grogues, els autobusos grocs, vermells, verds. Les papereres verdes. Els cotxes blancs, grisos, vermells, verds, grocs, blaus. Colors … Continua llegint

6s comentaris

Esperança

Tornava, cap al vespre, i pensava en escriure sobre excursions, sobre el sol que et crema la cara, sobre el vent que t’impedeix notar-ho fins que és tard i et bull el rostre. Això pensava, tornant de la primera excursió … Continua llegint

4s comentaris

Nines russes

Com petites nines russes sense fi. Una sorpresa rera l’altra, un misteri rere l’altre. Mai, init; mai, mai creguis conèixer completament algú. Sols hauràs arribat a una nina més petita que t’acostarà una mica més a l’essència. Amb sort, amb … Continua llegint

7s comentaris

Humoristes

Estava sola al cotxe del costat, en un embús per entrar a Barcelona. Em mirava com si fos boig. Suposo que és la imatge que oferia. Segurament jo hagués posat la mateixa cara si l’hagués vist a ella, sola dins … Continua llegint

5s comentaris