Boira

En alçar-se, la boira s’enduu els fantasmes que no han existit mai, però que han canviat la màgia de la caminada.

A canvi, ens deixa la màgia de les ombres i els contrallums. I aquesta escalforeta tímida de sol acabat de llevar-se.

La tarda fa olor de terra humida.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Boira

  1. conopium diu:

    M’ha agradat. Però jo me quedo amb la sensació de “l’escalforeta” (m’agrada dir-ho amb diminutiu…)del sol. Sobretot quan et toca només en una galta, la tens calenteta, desprès et gires una estona, l’altra també s’escalfa… quina “oloreta” a terra quan just ha acabat de ploure

Els comentaris estan tancats.