Arxiu mensual: març de 2006

Odis

Odio veure com es va engreixant aquesta llista, personal i subjectiva, a la que un dia vaig donar el nom de Música per a Masoquistes. Odio aquesta cara de derrotat quan em miro al mirall. El dia fa olor de … Continua llegint

3s comentaris

Joc de mentides

Menteix. La tarda ha estat fantàstica, assolellada, lenta, neta. Però ara, aquí asseguda, amb la seva inseparable aigua mineral sobre la taula, menteix. Està esplèndida. Viva. Segueix tan intensa com sempre. Tan, que saps que mai te l’acabaràs. Sota el … Continua llegint

3s comentaris

Nervis

Vaig anar-me’n a dormir amb un no-sé-què aquí, a la boca de l’estómac. He dormit malament. M’he despertat pitjor. No puc estar-me quiet. No arriba l’hora de sortir de casa. Potser caldrà reconèixer que estic més nerviós del que voldria … Continua llegint

4s comentaris

I si…

I si, realment, hagués canviat el joc? I si la trucada d’avui fos, realment, per a l’esperança? I si avui estigués content? La tarda fa olor de noves expectatives. [@more@] Tweet

1 comentari

Shhhh

He trobat un lloc idíl·lic molt a prop d’aquí. Un lloc on pensar en tu i no sentir-me estrany. Però no ho explicarem a ningú. El vespre fa olor de distàncies esmicolades. [@more@] Tweet

3s comentaris

Espera

Necessito aquest gest que espero. Omple l’aire d’aromes de sal i de sol. Fes que la pell es torni, de nou, carícia. No triguis. El dia fa olor d’alguna cosa que es buida amb cada respiració. [@more@] Tweet

2s comentaris

Irresponsables

Hi ha un diari gratuït que odio profundament. Sensacionalista, manipulador. Absurd moltes vegades. Avui fa gala d’una irresponsabilitat que em revolta. No és dia per fer demagògia barata. El dia fa olor de passos històrics. [@more@] Tweet

4s comentaris

Impresentables

Parla d’ella i només d’ella. Es preocupa per la gent, tot ho fa per la gent. Però, en el fons, està dient que ella és fantàstica. Sóc experta en això, però també domino a la perfecció allò, i allò altre, … Continua llegint

3s comentaris

Convalidacions

Si fa temps que has perdut el compte dels arbres que has plantat, però saps que són molts, molts, i que en vindran molts més, perquè no tens altra feina que ficar-te fins al coll en projectes que donen feina … Continua llegint

4s comentaris

Gent així

La senzillesa d’un gest, el traçat d’un somriure intuït, la sinceritat rere cada modulació de la veu. Aquesta alegria suau i gradual que se’t filtra ben a poc a poc per la pell. Arribant més endins que cap altra. A … Continua llegint

1 comentari