Allà on no es veu

Maldestres, pesades i feixugues a voltes. Indecises. Rabioses, qui sap, quan es revolten. Potser àgils, en pocs instants de lucidesa.

Malgrat tot, mira-les bé, aquestes cames. Sense tenir cap secreta importància -o potser sí, mai se sap-, ens han dut fins aquell espai que no es veu, amagat allà al darrera. On nosaltres sabem. Podrien tornar-hi. Donem-los, de nou, un pessic de confiança. Frisaran per tornar a moure’s.

Però marca tu el camí. Aniran on vulguem anar si els expliques com fer-ho. No poden seguir-te si no saben com camines.

El dia fa olor de camins redibuixats.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Allà on no es veu

  1. elur diu:

    Així… hi ha més enllà de la carena? Quina alegria que sigui així… no volia rodolar de nou muntanya avall…

    pd.-unes cames molt maques Init 😉

  2. núria* diu:

    què bonic el paissatge! i l’escrit, com no. m’encanta que al final de cada escrit descriguis la olor que fa el dia 🙂

  3. acollida diu:

    Redibuixar camins… una gran feina! Lenta. Pacient. Tossuda. Jo diria que aquestes cames et duran allà on tu vulguis anar. Quina intensa olor de farigola, i de sàlvia, i de fonoll, i de sajolida, i de fulles de pi o d’avet passades pel sedàs de la pluja, oi?

  4. sidlia diu:

    oh…

    les teves cames no sabrien dibuixar-me un mapa de com arribar aquí?!!

    I si els hi prometo uns pantalons nous?!! ;p

  5. aina diu:

    mentre un estigui disposat a anar caminant ja n’hi haurà prou per anar fent camí…

  6. namaga diu:

    les teves cames deuen estar ben cofoies de tu.

  7. Tens un blog com un oasi de bellesa i sensibilitat. Encantada de coneixe’t.
    I sí, marca tu el camí.

Els comentaris estan tancats.