Rumb

…infla les veles, que anem al mateix port…

.

(Gairebé havia oblidat el vent bufar)

(Gairebé no recordava aquesta sensació, quan la sal omple les veles i es torna carícia)

La tarda fa olor del gronxar de les ones.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Rumb

  1. el Capità diu:

    Hi ha un vent que es diu “bufar”, sí. És el novè vent, el que no surt a la famosa rosa dels vuit vents, el que no cantava Ausiàs March. És l’únic vent (el novè) que ve de dins. L’únic que empeny el veler de la vida.
    Feliç rumb, Init!

  2. el Grumet diu:

    És veritat. Sí que la tarda fa olor del gronxar de les ones, sí!
    Ah que són boniques, les veles inflades! Ah que sí!

  3. el Lloro diu:

    Iniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!! Que necessites un toc de color, allà dalt de tooooooooooooooooooot??? Que vols que vinguiiiiiiiiiiiiiiiiiiii???

  4. acollida diu:

    Quina foto més guapa!
    Init, maco, infla les veles, que anem al mateix port!

  5. omar diu:

    Ei, quin canvi amb les fotos! Aquesta d’avui és molt maca. La de les cames… també, sobretot pel paissatge del foms 😉 El capità està ispirat, avui. Jo no gaire, així que només et deixaré una abraçada.

  6. sidlia diu:

    Aquí sí que m’has fet enveja de veritat!

    et compro el veler!
    acceptes un haikú a canvi?

    ptons.

  7. elur diu:

    les veles s’inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones…

    Un post preciós, sí senyor.

  8. Mare meva! Jo em quedo aquí, mirant per sempre més el que es veu en aquesta foto! Si no faig nosa, clar…

Els comentaris estan tancats.