Estava afamat. Cansat. Perdut. Espantat. I vam acabar d’arruinar-li el dia.
Es va menjar tota la fruita que dúiem mentre, en va, intentàvem atrapar-lo. Tot i cansat, resulta molt, molt àgil. O potser la por et torni més agil.
Quan el vam tenir ben a prop, mig metre a tot estirar, acorralat, tenia tanta por que es va pixar sense deixar de buscar una sortida. Sense deixar d’ensenyar unes dents que feien molt de respecte.
I en un moment va treure forces d’on no n’hi quedaven. I se’ns va escapar quan ens pensàvem que el teníem.
Una estona després, quan ja ens havíem rendit, el vam veure caure exhaust sobre una pedra. I allà es va quedar. Sense deixar de vigilar-nos.
I, francament, m’agradaria saber qui és el fill de la gran puta que et volia a casa per sentir la seva vida més plena. I qui és el fill de la gran puta que ja no t’hi vol. I qui és el fill de la gran puta que et va alliberar al Montgrí.
El vespre fa olor d’ignorants amb massa peles.
[@more@]
init, ignorants i fills de la gran puta amb massa peles. Tu ho has dit. Hi ha gent que té un cor de pedra o, simplement, que no té cor
sembla que avui calgui només fullejar un catàleg per tenir a casa el primer que et vengui en gana posseir, sigui el que sigui, ens creiem amb dret a tot però tanmateix no podem inventar el diner que permeti comprar allò bàsic, el respecte i l’estima a la vida
Els ignorants amb massa peles i els ignorants amb massa poder són les dues espècies més perilloses del planeta. I la primera acostuma a votar la segona.
Cuanta raó que tens Acollida!!
Cal ser molt cretí per segrestar un animal del seu hàbitat natural i després, quan molesta, abandonar-lo a la seva sort. Completament d’acord amb l’Acollida. Acollida for president!
no sóc capaç d’identificar l’animalet, ho sent, però en qualsevol cas compartisc amb vosaltres la indignació.
M’ha fet molta peneta el post.