Voldria escriure que tot va bé i no puc. Voldria parlar d’alegries i motivacions retrobades, de motius per alçar el cap i omplir-se els pulmons d’aire per fi fred. De coses encarrilades, decisions preses. De ferides tancades -que no oblidades- que es tornen, gairebé, una carícia.
Però en una dimensió estranya, gairebé paral·lela, mentre tot es mou amb un somriure nou, ella desentona.
Voldria cridar que tot va molt, molt bé, perquè és exactament així. Però un record irreal, fet tot ell de present, enterboleix cada mot.
Voldria escriure que tot va bé i no en sé.
I no escric.
La nit fa olor de fred entelat.
[@more@]
No hi ha millor medicina que el pas del temps. Un dia recorreras amb el dit les ferides…i sabras que ja s’han tancat.
Un peto
Pell de gallina, Init.
…
pell de gallina…per la dosi de realitat.
ptons.
Suposo que arribarà un dia que no ens sentirem així…
Ànims Init, una abraçada!!
No passa res. Si ara no ho pots escriure, ja ho escriuràs més endavant. Segur.