(bé)

Voldria escriure que tot va bé i no puc. Voldria parlar d’alegries i motivacions retrobades, de motius per alçar el cap i omplir-se els pulmons d’aire per fi fred. De coses encarrilades, decisions preses. De ferides tancades -que no oblidades- que es tornen, gairebé, una carícia.

Però en una dimensió estranya, gairebé paral·lela, mentre tot es mou amb un somriure nou, ella desentona.

Voldria cridar que tot va molt, molt bé, perquè és exactament així. Però un record irreal, fet tot ell de present, enterboleix cada mot.

Voldria escriure que tot va bé i no en sé.

I no escric.

La nit fa olor de fred entelat.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: (bé)

  1. justine diu:

    No hi ha millor medicina que el pas del temps. Un dia recorreras amb el dit les ferides…i sabras que ja s’han tancat.
    Un peto

  2. sidlia diu:

    Pell de gallina, Init.

    pell de gallina…per la dosi de realitat.

    ptons.

  3. elur diu:

    Suposo que arribarà un dia que no ens sentirem així…

    Ànims Init, una abraçada!!

  4. acollida diu:

    No passa res. Si ara no ho pots escriure, ja ho escriuràs més endavant. Segur.

Els comentaris estan tancats.