Entra a l'andana quan falta una eternitat fins al proper metro. Deixa les coses sobre el banc. Es queda dreta, concentrada. Comença a assajar uns passos de ball.
Lents.
Àgils.
Discrets.
Gràcils.
Elàstics.
Elegants.
Meravellosos.
I sento la música.
La tarda fa olor d'aire suspès.
[@more@]
Que fantàstic, poder abstreure’t suficient com per poder assajar aquests passos al mig de l’andana de metro…
jo a vegades ho intento, però, alguna mirada indiscreta em fa tornar a la realitat.
benvingut de nou.
ptons.
Una meravella, Init.
Se’t trobava a faltar :*)
Definitivament, la xarxa de metro per on tu circules no és la mateixa que faig servir jo. Collons de nano!
Iniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!!
Que bé que has descrit el meu pas pel metroooooooooooooooooooooooooooooo!!!
Torero, torero, toreroooooooooooooooooooooooooooooo!!!