Quan ve la sogra

Fa unes setmanes van repintar la façana de l'ajuntament, mentre les interminables obres del carrer del costat començaven a accelerar i acabaven a una velocitat inusitada, apareixent-hi, en lloc de tanques i forats, un munt de testos plens de flors. Ahir al matí un equip de jardiners omplia de flors la plaça, renovant tots els petits parterres i enormes testos metàl·lics que hi ha, omplint-la de colors. Al migdia, els jardiners continuaven la feina mentre uns operaris barnissaven de nou els bancs de fusta.

Es podria pensar que finalment la plaça farà goig de veure, però els records recents fan dubtar. Una olivera centenària desapareguda per poder-hi fer un pàrquing a sota; els dos magnoliers més grans, vells i bells que he vist mai morint a poc a poc, ofegats per tantes obres i la reducció del seu parterre durant l'última remodelació; tots els arbres nous de la nova plaça plantats a ple estiu sense que ningú els regui, perquè un cop posats no queden bé i els canviaran aviat; l'antic brollador desplaçat, mal col·locat, parat perquè el van posar amb els peus i l'aigua vessa sempre.

Alguns detalls de l'operació de neteja, a més, feien dubtar: uns altres operaris omplien la plaça i els carrers més propers de valles que dificultaven el trànsit del dia a dia. Un últim operari instal·lava una catifa vermella a l'entrada de l'ajuntament, parant gran atenció als vianants, gairebé atropellant, en desenrotllar-la, a una dona gran i a un servidor.

A la nit havien desaparegut els mòduls prefabricats de l'obra del carrer del costat, i un camió s'encarregava de la neteja de la zona. Havien muntat un escenari a la plaça, al costadet de la catifa vermella. No hi havia cotxes aparcats darrere l'ajuntament.

Aquest matí un camió s'ha endut el contenidor de runa que quedava. Les valles ja estaven ben posades i la seguretat de l'ajuntament havia augmentat en efectius. Al balcó del consistori onejaven les banderes. Però ja no m'ha sorprès: al final vaig recordar que avui ens(?) havia de visitar el gran Felip. Aquell tan alt que fa documentals. El que lliga fent zàping.

I m'hi jugo un pèsol que, ara que ja ha marxat el mileurista aquest, els magnoliers seguiran morint-se -potser de vergonya aliena- com si tal cosa.

Em pregunto si el senyor alcalde també neteja casa seva només quan hi va la sogra a dinar.

La tarda fa olor d'hipòcrites amb corbata.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Quan ve la sogra

  1. aina diu:

    sembla mentida com, amb el temps, l’únic que canvia són els fulls del calendari…

    sempre es fan les coses de cara a la galeria, i ja n’hauríem de començar a estar farts…

    i mentrestant, paciència…

  2. acollida diu:

    Genial! (el teu post, vull dir)

  3. bitxo diu:

    Com sempre, ho claves 😉

  4. sidlia diu:

    Init!
    Veig …que no escrius des del 13…aviam si t’hi tornes a posar.
    un ptó i bon nadal.

Els comentaris estan tancats.