Arxiu de l'autor: init

Suposo que ha estat un impuls tan absurd com qualsevol altre. O potser no. El cas és que, després de mesos i mesos sense escriure, he decidit fer una mudança. He descobert que aquest bloc ja no tenia planes en … Continua llegint →

En marxar, el 2006 va voler tancar tot el que havia obert. Finestres, portes, balcons. Pells. Ferides. A canvi, va deixar el record i alguna melodia apropiada. I un somriure als llavis. Hace siglos que quiero enviarte palomas de humo, … Continua llegint →

Fa unes setmanes van repintar la façana de l'ajuntament, mentre les interminables obres del carrer del costat començaven a accelerar i acabaven a una velocitat inusitada, apareixent-hi, en lloc de tanques i forats, un munt de testos plens de flors. Ahir … Continua llegint →

Entra a l'andana quan falta una eternitat fins al proper metro. Deixa les coses sobre el banc. Es queda dreta, concentrada. Comença a assajar uns passos de ball. Lents. Àgils. Discrets. Gràcils. Elàstics. Elegants. Meravellosos. I sento la música. La … Continua llegint →

Voldria escriure que tot va bé i no puc. Voldria parlar d’alegries i motivacions retrobades, de motius per alçar el cap i omplir-se els pulmons d’aire per fi fred. De coses encarrilades, decisions preses. De ferides tancades -que no oblidades- … Continua llegint →

Doncs això, que m’han encolomat la cosa aquesta. Els memes no m’emocionen gaire, però aquest té una certa gràcia i, a més, segueixo sense aprendre a dir que no a la mon, o sigui que s’haurà de fer… La mecànica … Continua llegint →

Estava afamat. Cansat. Perdut. Espantat. I vam acabar d’arruinar-li el dia. Es va menjar tota la fruita que dúiem mentre, en va, intentàvem atrapar-lo. Tot i cansat, resulta molt, molt àgil. O potser la por et torni més agil. Quan … Continua llegint →

Una dona preocupadíssima pels maltractaments als animals que, després d’uns minuts de discurs estrany i caòtic sobre les males condicions en què tenim als gossos, em diu que sempre ha volgut tenir un ximpanzé a casa. Que són molt bonics … Continua llegint →

A vegades em pregunto què faria si no tingués la certesa que, tard o d’hora, mantindré una conversa amb tu. Més o menys fugaç. Més o menys banal. I no en tinc ni la més remota idea. La tarda fa … Continua llegint →

…infla les veles, que anem al mateix port… . (Gairebé havia oblidat el vent bufar) (Gairebé no recordava aquesta sensació, quan la sal omple les veles i es torna carícia) La tarda fa olor del gronxar de les ones. [@more@] … Continua llegint →