Arribo per provar sort, conduït per aquest no-sé-què que, des d’ahir, se m’ha instal·lat entre el pit i l’estómac. M’assec en un banc, de cara a la porta però lleugerament allunyat. Sense cap pressa, em dedico a desfer els nusos que han aparegut al fil dels auriculars. Algun dia hauré d’aprendre a enrotllar-los mínimament abans de ficar-los en aquesta motxilla que recorda el forat de les coses perdudes. Poso música per amenitzar aquesta espera inconcreta que pot no dur enlloc.
Quan començo a sentir-me francament ridícul, aquí assegut sense fer res, sense saber ben bé què espero, ni si apareixerà, la veig girar la cantonada. Una trobada casual fa uns dies, un comentari sense importància que m’ha donat més informació de la que contenia. De nou, torna ser aquí. De nou, no m’ha dit res.
El gavaldà, oportú com sempre, sap posar les paraules adequades a l’instant. Parla amb mi, noia de vidre. Parla amb mi, digue’m què vols. Donaria el que fos per saber què m’amagues quan et quedes tota sola a casa.
Porta els cabells més llargs. Camina com sempre, amb aquesta agilitat esvelta de qui descobreix que res li lliga els turmells. Duu aquella faldilla que no volia posar-se fins que la vaig convèncer. No em veu, malgrat que no m’amago. Què passaria si passés la vista per aquest banc? Què li diràs, coi d’estratega? Felicitats, tenies raó, avui havia de passar per aquí. L’enhorabona, una estona que tens per parar-te a badar i encertes el moment adequat. I ara què? Però no em veu i entra al portal, deixant-me pensant què faré quan surti.
No he canviat de posició quan surt, també sense fixar-se en mi. I en aquest precís instant he decidit que no tinc res especial per dir-li. Ni ganes de fer-ho. Però pagaria perquè em parlés de nou, aturant el temps, tornat-ho tot llunyà i insignificant. Dius cansada, mentre esquives la mirada, bona nit amb una veu tan trista que no em veig amb cor de dir-te que a vegades el món em fa por. A vegades no tinc la raó. Porta l’aire olor de demà; no fa gaire em vas estimar.
El Gavaldà, oportú com sempre.
La nit fa olor de somriure de pell d’infant.
[@more@]
